L’article analitza els horts comunitaris de Barcelona com a espais de transformació social, ecològica i col·lectiva. Des d’una perspectiva ecofeminista i interseccional, destaca que generen comunitat, salut i consciència ecològica, més enllà de la producció d’aliments i se subratlla la importància de la gestió col·lectiva, la inclusió i l’acompanyament regeneratiu per reforçar la cohesió i la resiliència.

Malgrat les limitacions existents, es ressalta el seu gran potencial com a refugis climàtics i equipaments de proximitat, exemplificat pel projecte “Volem ser horteres”.